Què veure a Tenerife

El Teide, de 3.715 metres, és la muntanya més alta d'Espanya i el cor d'un parc nacional declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Pujar-hi és travessar un paisatge de lava, colades i colors minerals que sembla d'un altre planeta —de fet, aquí s'hi han rodat pel·lícules de ciència-ficció.

Un telefèric puja fins als 3.555 metres en pocs minuts. Per trepitjar el pic (3.715 m) cal un permís gratuït que se sol·licita per internet amb antelació, perquè les places són limitades. I en fer-se de nit, el cel del Teide és un dels millors del món per veure estrelles: està protegit i hi ha observatoris.

San Cristóbal de La Laguna, la primera capital de l'illa, és Patrimoni de la Humanitat des del 1999. El seu nucli històric va ser la primera ciutat colonial no fortificada, i el seu traçat en quadrícula va servir de model per a moltes ciutats fundades més tard a l'altra banda de l'Atlàntic, a Amèrica.

Avui és una ciutat universitària, animada i per als vianants, amb carrers de cases de colors, palaus i patis canaris. Es recorre amb calma a peu, entrant a les esglésies i abocant-te als vestíbuls.

Santa Cruz, la capital, va créixer com a port i encara avui viu de cara al mar. És una ciutat de places obertes, de mercat, de bones botigues i d'un passeig marítim presidit per l'Auditorio de Tenerife, la vela blanca de l'arquitecte Santiago Calatrava que s'ha convertit en un símbol de l'illa.

Al febrer acull un dels carnavals més grans del món, només per darrere del de Rio. I a tocar del centre hi ha la platja de Las Teresitas, de sorra daurada i aigües tranquil·les, molt diferent de les platges de sorra negra de la resta de l'illa.

A l'extrem nord-oest, el massís de Teno guarda el poble de Masca, un grapat de cases penjades sobre un barranc espectacular. La carretera de muntanya que hi porta, estreta i plena de revolts, és un espectacle en si mateixa, amb miradors sobre els penya-segats i el mar.

És la cara més salvatge i verda de Tenerife, la dels pobles petits i els senders. A prop hi ha el parc rural d'Anaga, amb el seu bosc de laurisilva, un tipus de selva antiga que sobreviu en pocs llocs del món.

La costa nord guarda dues de les estampes més estimades de l'illa. A Icod de los Vinos hi ha el Drago Milenario, el drago més famós de Canàries: un arbre enorme i de forma impossible, tot un símbol de l'arxipèlag, que es contempla des del parc vora el nucli històric.

A pocs quilòmetres, Garachico va ser el gran port de l'illa fins que una erupció el va sepultar el 1706. Avui és un poble preciós i tranquil, i aquella mateixa lava, en refredar-se al mar, va formar El Caletón, unes piscines naturals on encara t'hi pots banyar.

Tenerife té platges per a tots els gustos. El sud —Los Cristianos, Playa de las Américas, Costa Adeje— concentra els grans resorts, amb sol gairebé garantit i platges preparades. El nord és més verd i amb més onatge, amb piscines naturals i cales de sorra negra volcànica.

Per veure-ho tot convé un cotxe de lloguer: el Teide, Masca i el nord queden lluny i costen més amb transport públic. Hi ha una bona xarxa de guaguas (els autobusos locals, TITSA) que connecta els nuclis principals, i un tramvia entre Santa Cruz i La Laguna. L'illa té dos aeroports: el del Sud (TFS), per a la majoria de vols internacionals, i el del Nord (TFN).