Terrassa des de Barcelona

El tren de la línia S1 de FGC surt de l’estació de Plaça Catalunya i arriba a Terrassa en poc menys d’una hora, amb sortides freqüents durant tot el dia. La parada més còmoda per al centre històric i la ruta del modernisme és Terrassa Rambla, des d’on gairebé tot es fa a peu.

No cal cotxe ni reservar res amb antelació: és un trajecte tan senzill com agafar un tren de rodalies, i un cop allà la ciutat es recorre a peu d’un extrem a l’altre en poc més de mitja hora.

És l’edifici més fotografiat de Terrassa: una antiga fàbrica de llanes de 1907, amb una nau coberta de voltes catalanes i claraboies de serra sostingudes per columnes de ferro colat, i una xemeneia de 42 metres que encara domina el barri. La va dissenyar Lluís Muncunill, l’arquitecte de referència del modernisme terrassenc, i avui acull el MNACTEC, el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya.

El 1915 va arribar a tenir 400 persones treballant en la producció de teixits de llana. Avui els seus 11.000 metres quadrats de nau conserven telers, màquines de vapor i la memòria d’una ciutat que va ser, durant més d’un segle, la capital tèxtil d’Espanya. Va ser declarada Bé Cultural d’Interès Nacional el 2019.

A quatre passes del Vapor Aymerich hi ha l’edifici més singular de Terrassa: la Masia Freixa, una altra obra de Lluís Muncunill que va començar sent fàbrica i que entre el 1907 i el 1914 es va transformar en la residència de l’industrial Josep Freixa. El resultat són arcs parabòlics, una torre-mirador que recorda un minaret i una coberta de morter amb fragments de vidre que juga amb la llum d’una manera molt semblant al que Gaudí feia per les mateixes dates al Palau Güell de Barcelona.

Avui l’edifici està envoltat pel Parc de Sant Jordi, un jardí públic des del 1959 que pren el nom d’una estàtua de Sant Jordi —còpia de la de Donatello— arribada d’Itàlia a principis del segle XX. És el racó més fotogènic de la ciutat i un bon lloc per aturar-se a descansar.

A les afores del centre, al barri de Sant Pere, s’aixeca la Seu d’Ègara: un conjunt de tres esglésies romàniques —Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria— construïdes a la confluència de dos torrents, sobre un nucli encara més antic: la seu episcopal visigòtica d’Ègara, documentada des de l’any 450.

Les esglésies que es veuen avui van prendre la seva forma actual entre els segles XI i XII, però conserven elements anteriors, del període visigòtic i preromànic, als fonaments i als murs. És un conjunt únic a Europa per la seva antiguitat i per conservar tres temples tan propers entre si, declarat monument nacional el 1931.

Amb mig dia n’hi ha prou per a l’essencial: el Vapor Aymerich i el MNACTEC, la Masia Freixa i el Parc de Sant Jordi, i un passeig fins a la Seu d’Ègara. Com que el MNACTEC i les esglésies tenen els seus propis horaris d’obertura, convé mirar-los abans de pujar al tren per no arribar-hi i trobar les portes tancades.

Terrassa es pot visitar qualsevol dia de la setmana, tot i que, com en qualsevol museu, convé evitar el dilluns, quan molts equipaments culturals tanquen. Com que és una excursió curta i sense pujades de muntanya ni horaris de vaixell o telefèric, és de les més fàcils d’organitzar a última hora.