Montserrat des de Barcelona

La manera habitual és el tren de la línia R5 de FGC, que surt de l'estació de Plaça Espanya. Té dues parades per a Montserrat: 'Aeri de Montserrat', al costat de l'estació del telefèric, i 'Monistrol de Montserrat', al costat de la del cremallera. El trajecte en tren dura uns 50-60 minuts, així que comptant la pujada el viatge complet ronda l'hora i quart.

Des d'allà hi ha dues maneres de pujar la muntanya: el cremallera, que puja en 15-20 minuts i gairebé no es veu afectat pel vent, o el telefèric de Montserrat, en funcionament des de 1930, que fa el trajecte en uns 5 minuts penjat sobre la vall però tanca si el vent bufa fort. Qui prefereixi el cotxe pot pujar per la BP-1103, tot i que l'aparcament és de pagament i limitat, sobretot en temporada alta.

El monestir benedictí de Santa Maria de Montserrat es va fundar l'any 1025, sobre una tradició encara més antiga: la llegenda explica que uns pastors van trobar la imatge de la Mare de Déu en una cova de la muntanya l'any 880. Des de llavors, Montserrat és el gran santuari de Catalunya i un dels llocs de pelegrinatge més visitats d'Espanya.

Al centre de tot hi ha la Moreneta, una talla romànica del segle XII enfosquida pel pas dels segles, patrona de Catalunya des de 1881. Es guarda al Cambril, una petita capella darrere l'altar major de la basílica a la qual s'accedeix per una escala estreta; l'entrada és gratuïta, però a mig matí es formen cues, així que com més aviat hi vagis, millor.

L'Escolania de Montserrat és el cor de nens del monestir, amb una tradició que es remunta al segle XIII i que la situa entre les escolanies més antigues d'Europa. Cada dia d'escola, les seves veus omplen la basílica cantant la Salve i el Virolai, l'himne a la Mare de Déu de Montserrat.

El cant és breu —just uns minuts— però és un dels moments més especials de la visita. Entre setmana canta a les 13h, i els diumenges i festius a les 12h; l'horari canvia en vacances escolars i celebracions especials, així que convé comprovar-ho al web oficial abans de pujar. La basílica s'omple, així que cal arribar amb temps per trobar-hi lloc.

Montserrat no és només el monestir: tota la muntanya està recorreguda per camins entre les agulles de roca que li donen nom ('muntanya serrada'). El més popular puja amb el funicular de Sant Joan, en marxa des de 1918, que deixa a uns 1.000 metres d'alçada; des d'allà un camí ample i força pla, de 40 a 60 minuts, porta fins al Sant Jeroni, el cim més alt de la muntanya amb 1.236 metres i les millors vistes: en un dia clar es veu bona part de Catalunya i, a l'horitzó, els Pirineus.

Una altra opció, més curta i també amb encant, és el funicular de la Santa Cova, que baixa cap a la cova on la tradició situa la troballa de la imatge de la Mare de Déu. El camí fins a la cova —a peu o combinant el funicular— està flanquejat per un conjunt d'escultures de principis del segle XX que representen els misteris del Rosari, amb noms del modernisme català entre els seus autors.

Els grans grups i autocars arriben a mig matí, així que com més aviat pugis, més tranquil·la serà la visita —i més fàcil veure la Moreneta sense cua. El temps a la muntanya pot canviar ràpidament: encara que a Barcelona faci sol, a Montserrat és habitual trobar boira o més fred, així que convé portar roba d'abric.

Per menjar hi ha un restaurant d'autoservei al costat del monestir i zones per fer un picnic; també es pot pujar amb alguna cosa per picar, com la mel i mató, unes postres típiques de la zona. Si només vols veure el monestir i escoltar l'Escolania, amb mitja jornada n'hi ha prou; si a més vols pujar al Sant Jeroni, val més reservar gairebé tot el dia. Hi ha bitllets combinats (Trans Montserrat i Tot Montserrat) que inclouen el tren, el cremallera o el telefèric i els funiculars en un sol bitllet, còmodes si vols moure't per tota la muntanya.