Què veure a Sevilla

La Catedral de Sevilla és la catedral gòtica més gran del món, aixecada entre els segles XV i XVI sobre l’antiga mesquita major almohade de la ciutat, de la qual encara es conserven el Pati dels Tarongers i el minaret: la Giralda, avui campanar, que es puja per rampes en lloc d’escales perquè estaven pensades per pujar a cavall fins dalt.

A dins, la catedral guarda el retaule gòtic més gran del món i el sepulcre monumental de Cristòfor Colom, sostingut per quatre figures que representen els antics regnes d’Espanya. És un espai tan immens que convé reservar temps de debò per recórrer-lo amb calma, no només una ullada ràpida.

A quatre passes de la catedral hi ha el Real Alcázar, un palau d’origen musulmà reconstruït en estil mudèjar per Pere I de Castella al segle XIV, amb artesans que també treballaven per als regnes musulmans de l’època. És el palau reial en ús més antic d’Europa: la família reial espanyola encara s’hi allotja als pisos superiors quan visita la ciutat.

Els seus salons —el Pati de les Donzelles, el Saló d’Ambaixadors— i els seus jardins esglaonats, amb fonts, pavellons i galeries, són dels racons més fotografiats d’Espanya, i també van servir d’escenari a Dorne a Joc de Trons. Convé reservar entrada amb antelació, sobretot en temporada alta.

Enganxat a la catedral i a l’Alcázar hi ha Santa Cruz, l’antiga jueria medieval de Sevilla: un laberint de carrers estrets, places diminutes i patis amb tarongers i testos a les parets, pensat per fer ombra en un clima on el sol pica fort bona part de l’any.

És el barri perfecte per perdre’s sense mapa, tot i que també és el més turístic del centre. Els seus racons més fotogènics —la Plaza de Doña Elvira, la Calle Agua— s’omplen al migdia; anar-hi a primera hora del matí o al capvespre és la millor manera de gaudir-lo amb calma.

La Plaza de España es va construir per a l’Exposició Iberoamericana de 1929: un edifici semicircular monumental amb un canal navegable, quatre ponts que representen els antics regnes d’Espanya i una sèrie de bancs de rajola, un per cada província espanyola, cadascun amb un mapa i una escena històrica.

És dins del Parc de María Luisa, uns jardins frondosos amb fonts, glorietes i ombra abundant, perfectes per descansar de la calor sevillana a mitja tarda. També és on es van rodar escenes de La guerra de les galàxies i de Lawrence d’Aràbia.

Abans de creuar el Guadalquivir, a la vora del centre s’aixeca la Torre de l’Or, una torre almohade del segle XIII que vigilava l’entrada del port fluvial; avui és un petit museu naval i un dels símbols més reconeixibles de la ciutat, sobretot al capvespre amb la llum reflectida al riu.

A l’altra banda del pont de Triana hi ha el barri del mateix nom, tradicionalment mariner i ceramista, i un dels bressols del flamenc. Els seus carrers guarden tallers de rajoles centenaris i el Mercat de Triana, construït sobre les restes del castell de Sant Jordi, seu de la Inquisició sevillana. És un barri amb menys turisme que el centre i un bon lloc per fer tapes sense les cues de Santa Cruz.

Juliol i agost a Sevilla són extremadament calorosos, amb temperatures que superen amb freqüència els 40°C; si pots triar, primavera (març-maig) o tardor (setembre-octubre) ofereixen un clima molt més agradable, a més de coincidir amb la Setmana Santa i la Feria d’Abril, dues de les festes més importants d’Espanya.

El centre històric es recorre bé a peu, ja que és pla i compacte, tot i que a les hores de més calor convé planificar les visites d’interior (catedral, Alcázar) i deixar els passejos a l’aire lliure per al matí d’hora o el capvespre. Reservar amb antelació l’entrada a la Catedral i a l’Alcázar estalvia cues, sobretot en temporada alta.