Què veure a Besalú

És la imatge de la vila i també la seva porta d'entrada. Ja està documentat al segle XI, té set arcades i fa 105 metres de llarg i uns 30 d'alt amb la torre inclosa.

El que es travessa avui és el resultat de moltes reconstruccions. Una riuada el va destruir el 1315 i es va refer gràcies a un impost que va establir Jaume II a petició dels prohoms besaluencs. El 1881 ja no hi havia ni torre de defensa ni portal d'entrada, va ser dinamitat durant la Guerra Civil i es va reconstruir als anys cinquanta i seixanta sota la direcció de l'arquitecte Pons-Sorolla.

Avui és de vianants i gratuït, es travessa en un parell de minuts i és per on tothom entra al nucli antic.

A Besalú hi va viure una comunitat jueva documentada des del segle IX fins al 1436, quan va marxar definitivament. Va tenir la seva sinagoga, documentada el 1264, al costat de l'antiga plaça dels jueus, i va deixar a la vila una empremta molt més gran del que en fa pensar la mida.

D'aquest barri queda un conjunt que sorprèn molta gent que hi arriba sense saber-ho. A l'emplaçament de la sinagoga s'hi veu avui part de la sala d'oració i el pati, i a sota hi ha el micvé, el bany ritual que va aparèixer el 1964 de manera inesperada, per la part superior. És una sala subterrània romànica de pedra tallada, amb volta de canó, una finestra espitllera orientada a l'est i una piscina que s'omplia sola amb l'aigua d'una font avui desapareguda.

El micvé no es visita pel teu compte: està tancat i només s'obre amb visita concertada a través de l'oficina de turisme. La resta del call sí que es passeja lliurement, i val la pena baixar fins al riu per aquesta banda.

Del monestir benedictí només se n'ha conservat l'església, i n'hi ha prou per entendre el pes que va tenir la vila. El va fundar el comte-bisbe Miró l'any 977 i el va consagrar el 1003 Bernat I, conegut com a Tallaferro, el comte més important de la història local. La comunitat inicial era de dotze monjos.

És un edifici que guanya molt vist per dins, així que si el trobes obert val la pena entrar-hi. Des de la plaça no s'intueix l'escala que té.

Davant del monestir hi ha la Casa Cornellà, una casa noble de finals del segle XII que des del carrer passa desapercebuda. Continua sent propietat privada, així que el que es pot veure depèn del dia.

A la plaça de la Llibertat, el centre de la vida del poble, hi ha la Cúria Reial, un edifici noble dels segles XIII i XIV. A dalt conserva la sala gòtica amb un enteixinat de fusta del segle XIV, i a la planta baixa s'hi ha instal·lat el centre d'interpretació Espai Besalú.

És la zona amb més ambient al migdia, amb els porxos i les terrasses, així que si busques les fotos tranquil·les hi tornes més tard.

Sant Vicenç és la parròquia de la vila, documentada des del 977. És romànica amb elements de transició al gòtic, com la rosassa i el gran finestral de la façana, i queda una mica apartada del circuit habitual, així que se sol trobar tranquil·la.

Sant Julià és una altra cosa: no és només una església, és l'antiga església-hospital del segle XII. La van fundar els comtes de Besalú per atendre els pelegrins que passaven per la vila, tot i que la jurisdicció la tenien els monjos de Sant Pere.

La portalada és de les més boniques que es conserven en aquesta zona i val la pena acostar-s'hi a mirar-la de prop. L'edifici va tornar a fer-se servir com a hospital a principis del segle XX i avui acull un centre sociocultural.

La vila no va començar a baix, vora el pont, sinó a dalt: al cim del turó hi ha un castell documentat al segle X i, al costat, les restes de la canònica de Santa Maria. Va ser un dels temples més importants del seu temps. Té una reforma documentada el 1055, des del 1137 va acollir una comunitat agustiniana i al segle XVIII li va caure la volta central.

Avui són runes i s'hi puja en pocs minuts, però és el lloc amb la millor panoràmica del conjunt i ajuda a entendre la forma de la vila: tres recintes emmurallats que van anar creixent entre els segles XI i XIV.

I hi ha un element que no es veu: el Ganganell, el torrent que separava el nucli medieval del monestir i que feia de fossat natural. Des de finals del segle XIII o principis del XIV es va anar canalitzant i cobrint, de manera que avui passa per sota d'un carrer que en porta el nom.

El nucli antic es recorre tot a peu i no és gran: amb mig matí es veu bé, i si et quedes a dinar i puges al turó se't va el dia sense esforç. La vila té uns 2.500 habitants i el conjunt monumental està concentrat entre el pont i el monestir.

El trànsit al nucli històric està regulat: els vehicles particulars que no són de residents només poden fer parada, no aparcar. El més pràctic és deixar el cotxe a l'aparcament de l'entrada, al costat del pont, i entrar caminant. És gratuït i és al costat de l'oficina de turisme.

L'oficina de turisme és al Carrer del Pont 1, a l'inici del pont, i obre cada dia de 10 a 14 i de 16 a 19. Allà es concerta la visita al micvé, que és l'única part del recorregut que no es pot fer pel teu compte.

Besalú s'entén molt millor si algú et va explicant què estàs mirant. Les pedres no porten cap cartell que digui per què el pont es doblega, qui vivia al call o què hi feia un hospital de pelegrins en una vila d'aquesta mida.

A l'app hi ha audioguies creades per guies locals que recorren la vila al teu ritme, amb la veu del guia a l'orella. Es compren un cop i s'escolten quan hi arribes, sense grup, sense hora fixa i sense haver de quadrar el teu dia amb el de ningú.